Pensions dignes

La reforma garanteix el futur amb pensions públiques i de qualitat

El passat 15 de març, CCOO, UGT i el Govern de l’Estat van signar l’acord de la segona fase de la reforma de les pensions, que el dia 30 del mateix mes es va validar al Congrés dels Diputats amb una majoria àmplia. Cal destacar que la reforma té el suport i l’aval de la Comissió Europea. La reforma aborda un trencament amb la disciplina i la recepta de retallades de la dreta política i aposta per un canvi de paradigma que posa el focus a garantir les pensions actuals i futures; amb aquestes premisses s’assegura la sostenibilitat del sistema i es fa més equitatiu, més solidari i més just.

Al gener d’enguany les persones pensionistes ja han gaudit d’un augment del 8,5 % a les seves nòmines, gràcies a la derogació del factor de sostenibilitat introduït pel Partit Popular el 2013.

T’ajudem a calcular la teva pensió. Demana cita!

Respecte d’aquesta segona fase de la reforma de les pensions, es culmina el paquet de mesures de l’acord signat al juliol del 2021 i els esforços se centren a enfortir el sistema de seguretat social i a fer-lo viable i sostenible. La norma actua amb objectius concrets i té en compte la correcció de la bretxa de gènere gairebé en totes les mesures:

Des de CCOO celebrem l’aprovació d’aquesta reforma i lluitarem sempre per un sistema de pensions que generi més protecció i sigui més redistributiu de les rendes més altes, perquè qui més cobri, pagui més.

La reforma aposta per un canvi de paradigma que posa el focus a garantir les pensions actuals i futures

Protagonistes en matèria de pensions

Des del 1985 CCOO protagonitza les negociacions relacionades amb el sistema de pensions com a única organització
que ha participat i signat tots els acords.

1985

Vaga general en solitari contra la primera gran reforma (no pactada) de les pensions.

1988

Vaga general del 14-D.

1990

Acord de pensions no contributives.

1995

Pacte de Toledo, la base sobre la qual es conformaran els propers acords de pensions (1996, 2001, 2006 i 2011).

2013

Durant el Govern del PP es contribueix a forçar la implicació de la reforma de les pensions (primera sense acord des del 1995).

2017

S’inicien les marxes per les pensions, que van continuar durant el 2018.

2021

Acords per a la derogació de la reforma del PP, per garantir el poder adquisitiu de les pensions, preservar-les per a les generacions més joves i reforçar notablement l’estructura d’ingressos de la Seguretat Social.

2023

Aquest últim acord que hem impulsat garanteix la sostenibilitat de les pensions per la via dels ingressos, redueix la bretxa de cotització i millora el període de càlcul.

Apugem les pensions

L’acord de pensions subscrit per CCOO presenta dues novetats rellevants en matèria de pensions mínimes:

• Relació directa entre les quantitats de les pensions mínimes i els llindars de pobresa. Això significa que s’estableix un límit mínim per a les pensions que garanteix que no se situaran per sota dels índexs de pobresa relativa. Abans, la determinació de les quantitats de les pensions mínimes es feia de manera discrecional.
• Aquestes mesures tindran efecte immediat, cosa que implica que les pensions mínimes incrementaran en termes reals durant els propers 4 anys (2024-2027) per alinear-se amb els índexs de pobresa relativa.

Hi ha dos índexs que cal tenir en compte en aquest acord:

• El primer índex és el de pobresa relativa, que és el 60 % de la renda mitjana del país, i es fa servir com a referència per a les pensions contributives. Es garanteix que les pensions contributives per a més grans de 65 anys amb càrregues familiars o cònjuge a càrrec se situïn almenys en el 150 % d’aquest índex.
• El segon és el 75 % de l’índex de pobresa relativa per a una llar unipersonal, que es fa servir com a referència per a les pensions no contributives.

#ElPoderDeCanviarHoTot

Reduïm la bretxa de gènere en pensions

La bretxa de gènere a les pensions es deu a diverses raons:

• La bretxa salarial
• La manca de corresponsabilitat a la llar
• El marc regulador de la viduïtat

Tot i que s’ha reduït en els darrers anys, segueix sent un problema important per a les dones. Aquest acord avança en:

• Millora de les pensions mínimes.
• Millora del sistema per tenir en compte els períodes sense cotització als mesos que es fan servir per calcular la pensió.
• Ampliació a 3 anys de la possibilitat d’excedència o reducció de jornada per cura de fills, persones grans o dependents.
• Augment del 10 % addicional a l’augment anual del cost de vida als complements per reduir la bretxa de gènere.

Reforç de l’estructura de la Seguretat Social

Què s’ha aconseguit amb aquest acord en matèria de pensions?

• Finançament pressupostari a la tercera generació de la separació de fonts de finançament, fet que se suma a acords previs al 1996 i 2001 per garantir el finançament de la sanitat, els serveis socials públics i els complements per a pensions mínimes (el 2021 es garanteix el finançament pressupostari per a totes les polítiques d’interès general, excepte el pagament de pensions contributives, que abans eren finançades per la Seguretat Social).
• Es garanteix que les bases màximes de cotització s’acostin a les dels països del nostre entorn, augmentant cada any amb l’IPC mitjà més un increment acumulat que arribarà al 38 % en termes reals el 2050.
• S’avança en la cotització per ingressos reals, incloent-hi el règim especial de treballadors i treballadores autònoms (RETA) en una primera fase fins al 2025 i culminant el 2032.
• S’estableix una cotització addicional de solidaritat per als salaris que excedeixin la base màxima de cotització vigent en cada moment, imposant, així, la cotització per ingressos reals també al règim general de Seguretat Social.

Millores per a persones autònomes

• S’ha creat un sistema que permet als treballadors i treballadores autònoms integrar llacunes de cotització durant un període de 6 mesos. Ajudarà aquelles persones que han esgotat la prestació per cessament i necessiten accedir-hi novament.
• A més, els treballadors i treballadores autònoms contribuiran al sistema de la Seguretat Social a través de la cotització per ingressos reals o el MEI.
• Queda pendent que aquelles persones amb ingressos més alts també contribueixin a través d’una nova cotització addicional de solidaritat.